4. CONCLUSIONS

“No hi ha futur per l’escola sense les famílies”

El repte del sistema educatiu és transformar l’estructura de les escoles i constituir-les com a centres en què tota la comunitat participa i col·labora per a que els nens i les nenes puguin adquirir els coneixements i habilitats que necessiten per a no quedar exclosos.

De la mateixa manera que l’educació a la societat de la informació no es pot circumscriure només a l’aula, els i les mestres no poden ser els únics responsables de la formació dels nostres infants. Cal la implicació de tots els agents educatius de la comunitat.

Es tracta de potenciar al màxim que l’alumnat participi d’activitats formatives, cosa que només és possible amb la participació de tota la comunitat per tal de buscar els recursos adients en cada cas.

La comunitat d’aprenentatge no respon només a les necessitats formatives dels infants, sinó a les de tota la comunitat.

La finalitat de l’educació, és permetre i afavorir el creixement personal, l’aprendre a ser, l’ aprendre a conviure i el benestar de la comunitat educativa. Per tant trobem necessari elaborar espais educatius, espais de trobada, espais de comunicació on cadascú desenvolupi al màxim les seves capacitats.

La participació de la comunitat en tots els nivells de decisió del centre escolar suposa una transformació radical de la mentalitat passiva vers l’educació que portava a moltes persones a concebre-la com un servei públic que havien de rebre els ciutadans i ciutadanes. Quan les persones prenen part en el projecte, s’identifiquen a elles mateixes com a protagonistes en l’educació dels seus infants, en la gestió del centre i, per extensió, en la millora de la vida comunitària.

Creiem necessari avançar en l’anàlisi de l’exclusió des d’una posició democràtica en la que puguem resoldre el tema de la presencia i la participació dels agents que intervenen a la comunitat educativa, a l’escola.

Per tal de que les escoles esdevinguin realment educatives i puguin garantir les seves funcions bàsiques cal un major protagonisme de les relacions família-escola. La finalitat de l’educació, és permetre i afavorir el creixement personal, l’aprendre a ser, l’ aprendre a conviure i el benestar de la comunitat educativa. Per tant trobem necessari elaborar espais educatius, espais de trobada, espais de comunicació.

A l’ escola sovint ens fixem amb el que fan les famílies respecte als seus fills; si tenim coneixement del per què passen aquetes situacions ens sentirem més respectuosos i flexibles, la qual cosa farà canviar automàticament la relació. Pel contrari, quan no existeix relació escola – família se’ns tanquen moltes oportunitats. Hem d’evitar etiquetar. Cal que els pares sàpiguen que tenim la nostra manera de veure les coses, tot i així respectem la seva manera de fer.

PARTIR DE LA DIVERSITAT COM UNA TASCA DE TOTS (no només dels especialistes).

PARTICIPACIÓ DELS PROFESSIONALS EN EL PROCÉS FORMATIU.

COL·LABORACIÓ ENTRE MESTRES COM A ESTRATÈGIA D’APRENENTATGE.

LA VINCULACIÓ DE REFLEXIÓ, EXPERIMENTACIÓ I RETROALIMENTACIÓ.

CONTINGUTS POLIVALENTS.